dimarts, 28 de febrer del 2017

FORMACIÓ ALS NOSTRES PROFESSIONALS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE DROGUES

Eines per a professionals municipals que atenen joves en risc per consum de drogues

 

El Centre Spott de la Diputació de Barcelona imparteix un curs a una vintena de professionals de diverses àrees

 

Una vintena de professionals que treballen a Palau-solità i Plegamans han iniciat aquest matí un curs que els proporciona eines per millorar l'abordatge de situacions de risc en adolescents i joves per consum de drogues.

 

La majoria de persones que reben aquesta formació són tècnics i tècniques de diverses àrees de l'Ajuntament: Joventut, Serveis Socials, Educació, Ocupació i Empresa, Programes de Formació i Inserció (PFI) i Escola d'Adults. També s'ofereix a una tutora de l'Institut Ramon Casas i Carbó i a una infermera del CAP.

 

Jaume Oliveras, Tinent d'Alcaldia i regidor de Serveis Socials, ha donat la benvinguda a l'alumnat i a les docents Marta Carrera i Sònia Fernández -dues psicòlogues del Centre Spott-. "L'objectiu és que sapiguem afrontar aquestes qüestions amb la màxima eficiència possible", ha subratllat el regidor en recordar les raons per les quals l'Ajuntament va sol·licitar aquest curs a la Diputació de Barcelona.

 

"La formació permanent i el treball transversal entre les àrees afectades, seguint els mateixos paràmetres, són aspectes molt importants per prestar un bon servei a la ciutadania", ha continuat el regidor. A més, ha establert un paral·lelisme entre aquest curs i el Programa de prevenció de drogues i riscos associats 2015-2018, que també es va elaborar de forma interdisciplinària, amb la participació de diversos agents locals i el suport de la Diputació de Barcelona.

 

El curs s'estructura en dues sessions. La primera ha estat aquest matí i la darrera serà el 3 de març. Entre altres continguts, les psicòlogues expliquen com dur a terme entrevistes motivacionals, que són un instrument per acompanyar la persona que vol abandonar un hàbit perjudicial i adquirir-ne d'altres saludables. També tracten el mètode Model de canvi, de Prochaska i Diclemente, que identifica les fases per les que passa una persona que vol sortir d'una situació difícil. El curs aborda exemples pràctics, l'elaboració d'un pla d'acció per a les persones que es troben en aquesta problemàtica, així com metodologies, estratègies i tècniques per trobar vies de millora.

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dilluns, 27 de febrer del 2017

LA DEMOCRÀCIA NO ES POT INHABILITAR!


Manifest de suport al diputat del PDeCAT, Francesc Homs, jutjat per
l'Estat espanyol per haver organitzat el procés participatiu del 9 de
novembre de 2014.

Novament, som a les portes d'un judici polític a un representant sorgit
de les urnes. Un judici que pretén inhabilitar un exconseller de la
Generalitat de Catalunya per haver promogut la democràcia.

L'Estat espanyol ha decidit silenciar la veu dels catalans amb una
campanya judicial als nostres representants electes amb l'objectiu
d'esborrar l'acció dels nostres polítics. Avui, però, cal
recordar-los que la voluntat de decidir el nostre futur com a poble és
un dels grans consensos de país: més del 80% dels catalans som
favorables a votar en un referèndum sobre la independència de
Catalunya.

L'atac a les nostres institucions i als nostres representants és un
atac a una societat sobirana i madura i posa de manifest la incapacitat
i la manca de voluntat del Govern espanyol per resoldre un problema
polític que, sens dubte, no es resoldrà amb la inhabilitació dels
nostres representants escollits democràticament.

Utilitzar els tribunals per impedir el debat polític i criminalitzar
els representants sorgits de les urnes és impropi d'un sistema
democràtic, atempta contra el pluralisme polític i, en conseqüència,
esdevé inacceptable per a qualsevol democràcia.

Davant d'aquest nou intent de frenar un referèndum que és inevitable,
refermem la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya de decidir
lliurement a les urnes el nostre futur com a poble. Cap judici, ni cap
inhabilitació podran aturar el clam democràtic de la nostra societat.

Podran intentar inhabilitar els nostres representants, podran
amenaçar-nos i voldran atemorir-nos, però mai no podran silenciar la
voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dissabte, 25 de febrer del 2017

PLE FEBRER 2017: ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM!

Si bé, ja sigui per la baixa intensitat en la majoria d'intervencions dels diferents portaveus municipals, o pels pocs punts a l'ordre del dia i mocions, el cas és que, al menys, va destacar l'aprovació de l'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum per vuit vots a favor (PDECAT I Demòcrates, Guanyem Palau, ERC, ICV, la CUP i el Regidor Miquel Truyols), cinc abstencions del PSC, i tres vots en contra de C's i PP. Per tant, com en tantes altres vegades, el nostre Ajuntament ha estat a l'alçada, i hem tornat a deixar clar que el poble de Palau-solità i Plegamans, es manifesta favorable a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.
 
I és aquest, el punt més destacable del Ple i el que va resultar més intens des d'un punt de vista de debat polític, ni que sigui, perquè en Junta de Portaveus va ser la representant del PP qui va exigir dos torns d'intervenció de tres minuts cadascun. Suposo que això deu obeir a una mena d'estratègia de partit. Estratègia que es va demostrar del tot equivocada, ja que les seves intervencions van ratllar el ridícul més absolut. Va dedicar-se a l'atac sistemàtic contra tot el que fés olor de Democràcia, va barrejar el terrorisme i els assassinats amb el col·lectiu de persones favorables al referèndum, així com un poti poti de conceptes inexcrutables i inconexos que, en la majoria de casos van arribar a provocar la ignorància de la resta de portaveus davant tanta demagògia i ràbia desenfrenada, que potser només podria justificar-se per la proximitat del Carnestoltes o la ressaca dels àpats del Dijous Gras. en tot cas, a la vista d'aquestes desafortunades intervencions i de la coincidència amb l'aniversari del 23F d'ara fa 36 anys, vaig voler remarcar dues coses: Que ara fa trenta-sis anys uns quants tricornis van voler segrestar la voluntat popular i la sobirania nacional metralleta en mà ocupant el Congrés dels Diputats, i que ara s'intenta fer exactament el mateix, però a través de fiscals i tribunals. I per altra banda, vaig voler recordar les paraules de Gandi en uns moments com aquests: "Primer t'ignoren, després s'enriuen, després t'ataquen i al final guanyem!"
 
Independentment d'aquesta adhesió del nostre consistori al Pacte Nacional pel Referèndum, al que també personalment ens hi hem adherit els regidors/es del nostre Grup municipal, s'havia donat compte anteriorment, per una banda, de la rendició trimestral respecte del compliment de la legislació sobre morositat en el pagament de les factures a proveïdors per part de l'Ajuntament, evidenciant-se que ens trobem en un promig de pagament de factures de vint-i-dos dies, tenint en compte que la llei estableix que cal que siguin abonades en un termini no superior a trenta. I suposo que per trobar-nos en tant bona salut econòmica, és la raó per la qual cap grup de l'oposició va intervenir. I d'altra banda, també es va donar compte de la delegació de l'àrea d'Igualtat a la Regidora Luisa Fernández Garcia de Guanyem Palau. Fins ara s'havia encarregat de gestionar-la la pròpia alcaldessa i a partir d'aquest moment serà la regidora Fernández qui compaginarà les àrees de Mediambient i Gestió de residus amb la d'Igualtat. Li desitjem molta sort!
 
Finalment, es van portar al ple dues mocions. Per part de l'equip de Govern, una a petició del Sindicat Unió de Pagesos, que demana la renovació del contracte entre la societat i la nostra pagesia, dignificant la professió dels pagesos catalans. I una altra presentada per ICV, qui, per cert, també va presentar la d'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum, en aquest cas, demanant la recuperació de les partides econòmiques destinades a les polítiques feministes i a combatre la violència de gènere, tot reconeixent que el govern de la Generalitat està treballant intensament per recuperar els pressupostos en qüestió i denunciant que és el govern espanyol qui ha rebaixat les partides en aquest terreny en més d'un 75%!
 
En aquest sentit, val a dir que el Ple es va iniciar amb un minut de silenci respectuós, amb tot el consistori dret, en senyal de dol per l'assassinat el dia abans d'una dona a Santa Perpetua de Mogoda a mans del seu antic marit o company.
 
Acabo manifestant que en aquest ple vam ser setze i no disset els regidors presents. El regidor no adscrit José Luís Heras, no va assistir. Diuen que tampoc se l'espera ja. En definitiva, no es va notar la seva absència, ja que quan hi és tampoc fa cap tipus d'intervenció, limitant-se a emetre el seu vot sense cap tipus d'explicació. Algun dia suposo que en sabrem alguna cosa!
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 21 de febrer del 2017

ACOLLIM O ACOLLIM

I és que no hi ha cap altra alternativa. No perquè no poguem triar. No perquè ho digui aquest o aquell. No perquè si no ho fan els altres, per quina raó ho hauriem de fer nosaltres. El més elemental sentit comú, de pertinença al col·lectiu humà, d'aplicació dels principis de l'humanisme cristià, d'ajuda als altres, d'avui per mi i demà per tu..., i de saber que, un dia, no fa pas tant (1939) els nostres també van haver de fugir nord enllà, i malgrat l'actitud dels governs d'aleshores, també fou la gent del poble la que es va abocar a prestar-nos ajuda.
 
Ara, tenim uns quants conflictes armats a la Mediterrània: Síria, Iraq, però també Líbia...., i els que escapen del Marroc i de la misèria saltant les tanques dels territoris ocupats per Espanya de Ceuta i Melilla. I és evident que hem d'acollir. I no perquè ens ho mani ningú, sino perquè és un sentiment que portem dins nostre. Volem fer pels altres el que voldriem que ells, en circumpstàncies semblants, féssin per nosaltres. És tant senzill com això.
 
Dit això, considerant l'èxit de la mobilització del passat dissabte pels carrers de Barcelona convocats per la plataforma de la campanya "Casa Nostra, Casa Vostra", constato que van ser moltes les persones que van deixar d'assistir-hi a causa d'algunes proclames no del tot ben intencionades en el concert del dissabte anterior al Palau Sant Jordi. I és que, si comparem els assistents a aquesta manifestació amb els dels darrers cinc Onzes de Setembre, veurem com en les de la Diada Nacional, l'assistència es multiplica per 10!
 
Per quina raó hi ha qui s'obsessiona en culpabilitzar de la manca d'acollida als refugiats als responsables polítics que no hi tenen competències? Per què el tal Ébole no ha dit res de res del govern d'Espanya i només mira als polítics catalans? Per quin motiu parla d'Unió Europea en genèric i no reconeix explícitament i posa com a exemple a seguir, Alemanya, que ha acollit un milió i mig de refugiats o Suècia que n'ha acollit dos-cents mil? Per què hi ha qui es queixa de la presència d'estelades a la manifestació de dissabte passat? Que és que, encara no s'han adonat que, també en això, el dret a l'acollida el podrem exercir quan siguem un estat lliure i sobirà?
 
Amb tot però, sí que he trobat a faltar l'exigència absoluta d'acabar amb les causes de la fugida de persones dels seus països d'origen. Cal emprar tots els esforços en posar fi a les guerres que acaben amb tantes vides. També hem de tornar a expressar el nostre rebuig a la venda d'armament a aquests paísos en conflicte. Espanya, cal recordar-ho, és el setè exportador d'armes, també a paísos àrabs com l'Aràbia Saudita. Exigim a les grans potències: Estats Units, Rússia, xina, França o Alemanya que deixin de vendre armes a països en conflicte o a col·laboradors dels països en guerra. Exigim a Estats Units i a Rússia que acabin amb guerres sense cap sentit, com ho són totes. Tampoc es tracta que les guerres segueixin i que Europa es vegi permanentment en la tesitura d'haver d'acollir refugiats sense fi.
 
Per desgràcia, això no passa. Com tampoc passa (i em sap greu dir-ho) que el discurs convençut que fem des de les organitzacions socials i polítiques a favor de l'acollida de refugiats, no és el que, en molts casos, escoltem al carrer, a les botigues, al barber o a la barra del bar. I per aquí, també hem de saber actuar!
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 16 de febrer del 2017

FENT PINYA AMB EL MÓN LOCAL A FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS

Palau-solità i Plegamans dóna suport a la campanya 'Volem acollir' de 'Casa nostra, casa vostra' en un acte del món local

 

L'Ajuntament també participarà a la manifestació de dissabte per reclamar l'acollida de refugiats

 

Palau-solità i Plegamans, conjuntament amb la resta del món local, ha fet aquest dimecres una crida a omplir els carrers de Barcelona el proper dissabte 18 de febrer per reclamar a l'Estat que obri les fronteres i permeti l'acollida de persones refugiades. Tot forma part de la campanya 'Volem acollir' de l'entitat 'Casa nostra, casa vostra' (CNCV). L'acte ha tingut lloc al Memorial Ciutat Refugi de Barcelona al costat d'un comptador que mostra les persones que han mort al Mediterrani fugint dels seus països.

 

Entre els alcaldes i càrrecs electes metropolitans es trobava el regidor de Cooperació i Solidaritat de Palau-solità i Plegamans, Jaume Oliveras, qui  ha criticat l'actitud dels estats i d'Europa davant la crisi del refugiats. Segons Oliveras "es pot fer molt més que l'immobilisme de l'Estat espanyol". Tant Oliveras com la resta de representants del món local han animat als ciutadans i ciutadanes que "omplin els carrers de Barcelona el proper 18 de febrer, perquè la nostra veu sigui escoltada i sigui l'inici de mobilitzacions per forçar els governants a obrir fronteres i buscar solucions."

 

Ja són 65.972 persones les que han signat el manifest de l'entitat CNCV. Els organitzadors esperen que el proper dissabte a Barcelona es faci "la major manifestació d'Europa en favor de l'acolliment de persones refugiades i migrants". La mobilització començarà a les 16 hores a la plaça d'Urquinaona.

 

Palau-solità i Plegamans es va sumar a la campanya 'Casa nostra, casa vostra' fa unes setmanes, una iniciativa creada per un grup de persones independents i entitats del país que pretén informar, sensibilitzar i mobilitzar la societat a favor de l'acollida de les persones refugiades i migrants. L'Ajuntament s'ha adherit el Manifest de la campanya. El suport es va fer efectiu al darrer Ple Municipal amb l'aprovació de la proposta per unanimitat.

 

En el marc d'aquesta campanya es va fer dissabte 11 de febrer un concert solidari  al Palau Sant Jordi, on hi van actuar artistes com Lluís Llach, Manolo Garcia, Antonio Orozco, o La Fura dels Baus. Tots els beneficis del concert, del material de campanya i de les aportacions directes es destinaran a una convocatòria de suport a associacions i ONG.

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


diumenge, 12 de febrer del 2017

INCOMODITAT POLÍTICA

Com tantes vegades m'haureu sentit dir, els principis que he volgut que serveixin de guia en la meva activitat política, són: la Humilitat, la Generositat, la Valentia i finalment, la Persistència. Aquests són elements que voldria que definíssin la meva actitud davant, no ja la Política, que també, sino davant la vida en general. Però, si del que es tracta és de definir el meu ideari, ideologia, pensament, posicionament o, digueu-ne com volgueu, aleshores la cosa es concreta en tres valors fonamentals, i l'ordre no implica res: El servei a les Persones, la Independència de Catalunya i l'estimació al meu Poble, Palau-solità i Plegamans.
 
Dit això, que en cap cas cerca cap lluïment retòric, sino que només pretén descriure una realitat, hi ha un seguit de factors que em fan entrar en una mena d'incomoditat difícil d'explicar, i més en moments d'una tant ràpida transformació com els que ens ha tocat viure. I és que, si analitzem l'evolució del país i la seva realitat política durant els darrers anys, observarem com, no tot és tant senzill i que, el futur cada vegada resulta més complex d'afrontar, a la vista de les incerteses que cada dia que passa assalten la realitat a tots els efectes.
 
Anant a un terreny més concret i mirant l'evolució del país des de l'inici d'aquesta, ja fracassada Democràcia espanyola, veurem com a Catalunya hi ha hagut una força política dominant. Convergència i Unió van conformar una força imparable que, agradi o no, va reflectir la realitat de la nostra societat, governant la Generalitat durant més de 23 anys i recuperant-la al 2012 fins a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. Durant molts d'aquests anys, i concretament des de novembre de 1992, vaig militar a Unió Democràtica de Catalunya, UDC que, diguin el que diguin alguns, i malgrat que en Duran i Lleida es va encarregar de destruir quan s'en va adonar que el seu projecte no responia a les seves espectatives personals, era un partit nascut a la República i amb una clara i decidida vocació independentista quan, en els estatuts de cap altra formació figurava allò de "l'assoliment de la llibertat plena per a Catalunya" que no sé interpretar de cap altra manera que no sigui l'assoliment de la independència.
 
Des d'aleshores he treballat tant com he pogut pels tres objectius que us he comentat, pel que fa a l'ideari polític, és a dir, el servei a les persones, la independència del meu país i l'estimació al meu poble.
 
Han estat molts els anys de treballar junts (i parlo del meu poble) la gent de CDC i la d'Unió. Com a tot col·lectiu de tres persones o més, resulta inevitable que hi hagi discrepàncies o petits conflictes de caire personal. Però, sempre s'ha donat una unitat d'actuació, d'interessos i d'objectius a assolir. S'ha treballat en una sola direcció, deixant els petits matisos ideològics, conseqüència de l'existència o coexistència de dos partits, per a la discussió interna de cada formació, evitant sempre que aquest fet comportés cap fricció destacable. I és evident que, des de l'any 2008 ençà, les diferències de plantejament sovintejaven, però sobretot a causa de les invectives d'en Duran i Lleida que, a qui més incomodàven era als propis militants d'UDC, veient-se permanentment abocats a haver de justificar la seva pertinença a un partit del que el seu líder no parava de posar-los de forma permanent entre l'espasa i la paret. I és per això que, entre altres qüestions, la confiança acumulada al llarg dels anys, va fer que a principis de 2015 la militància tant de Convergència com d'Unió al nostre poble, va decidir pràcticament per unanimitat que jo, (un militant d'Unió) esdevingués Cap de llista per Convergència i Unió a les eleccions municipals del mes de maig d'aquell any. Aquest extrem, encara que per alguns no ho sembli, és d'una importància extraordinària, i més en un moment de màxima tensió entre ambdues formacions de l'encara Federació. En aquell moment, tots vam tenir clar que calia renovar, regenerar, reformular un projecte per al nostre poble. I és per això, que vam començar amb un grup renovat de persones, prescindint d'algunes de qui em va saber molt greu deixar de banda, per tal d'iniciar un projecte engrescador i de futur que, tots sabiem que caldria una gran persistència per anar consolidant en el temps. Tant és així, que prioritzavem les persones. No ens interessava ni voliem saber-ne res de si simpatitzaven amb aquest o aquell partit o si estaven disposats a tenir un determinat carnet de partit. Convergència i Unió volia consolidar un projecte de persones del poble i per al poble que, d'acord amb aquelles premises d'estimació a Palau-solità i Plegamans, la independència de Catalunya i el servei a les persones, conformés un equip sòlid i de futur pel poble i que, algun dia estés en disposició de governar-lo amb totes les conseqüències.
 
Més enllà dels resultats obtinguts, que ja hem anat analitzant en múltiples ocasions i fòrums, aquesta és una realitat que m'agradaria es mantingués de cara al futur immediat.
 
Com sabeu, a mitjans de 2015 més de dos mil militants d'UDC marxen del partit per fundar una nova formació denominada Demòcrates de Catalunya, on m'hi compto com a fundador, ni que sigui per l'independentisme que Unió havia refusat definitivament en una consulta, amb resultat molt ajustat, celebrada al mes de juny d'aquell any. Després, no sé si com a conseqüència del cas Pujol, de determinats assumptes de corrupció, o el que sigui, l'antiga Convergència va optar per fundar un nou partit amb una denominació que va portar una gran controvèrsia entre Demòcrates de Catalunya i el nou partit, Partit Demòcrata Català, o Europeu i Català. El cert és que, vaig observant com els antics socis, els que ens vam acompanyar durant dècades, de cop i volta sembla que s'ens els fa aparèixer com una mena d'eix del mal amb qui cal mantenir la major distància possible. I per evidenciar-ho, sembla que la fórmula escollida és un acostament a l'altra força independentista, també fundada l'any 1931, ERC, per començar a actuar-hi públicament en determinats fronts, o inclús assistint a esdeveniments en els que s'exclou al nou PDECAT sense més.
 
I és aquí on, si no hi havia ja situacions que m'incomodaven, posen encara més de manifest que, la cerca de la unitat d'acció no hauria d'excloure a ningú. El President Mas sempre el tindré com a referent, com també ho és actualment el President Puigdemont. Com ho són la Joana Ortega, encara d'Unió, la Consellera Rigau..., o perquè no, també en Jordi Turull i tants altres amb qui sempre hem compartit plantejaments i projectes en comú. La mateixa admiració que professo per l'Antoni Castellà, la Núria de Gispert, en Joan Rigol i tants altres.
 
Sembla que, quan ens trobem en plena fase de preparació del referèndum per la Independència, ja estem pensant en no sé quines eleccions on hi haurem de concórrer sols o acompanyats de qui sigui sempre que no siguin els antics convergents.
 
Doncs, no m'agrada. Em produeix una clara incomoditat política. coincideixo amb les propostes polítiques de Demòcrates, però voldria actuar conjuntament amb la bona gent del PDECAT i, per què no, amb la gent d'ERC. Perquè quan hi ha un objectiu clar, el millor és la unitat. I quan sento al bon amic Josep Maria Vila d'Abadal dir que, en unes properes eleccions ens hi presentarem sols o amb ERC, també em produeix incomoditat. Perquè no tinc absolutament res en contra, i menys a nivell de Palau-solità i Plegamans, dels associats del nou PDECAT. Perquè és amb ells que seguim treballant el projecte en el seu dia iniciat, i és amb ells i amb tota aquella gent que vam començar a incorporar, procedent d'entitats i de la societat civil palauenca i plegamanina, que hem de seguir conformant el projecte de futur.
 
Ja sembla que senti als que diran allò de: "Jo ja ho sabia..., aquest era un convergent camuflat..." m'és igual. Jo em sento ideològicament còmode a Demòcrates però incòmode amb determinats plantejaments. I, com que ens trobem a Palau-solità i Plegamans, i el que ens cal és seguir consolidant aquell projecte iniciat l'any 2015, em resulten indiferents els carnets i les adscripcions polítiques, incluïda la meva. El servei a les persones el seguirem prestant des de les nostres actuals responsabilitats a l'Ajuntament. Per la independència de Catalunya hi seguirem lluitant amb la mateixa intensitat de sempre. I l'estimació al poble la demostrarem oblidant-nos de picabaralles de partit i persistint en aquell projecte renovat del 2015, independentment de la nostra denominació. Això sí, amb humilitat, generositat, valentia i persistència!
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


divendres, 10 de febrer del 2017

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS AMB LA CAMPANYA 'CASA NOSTRA, CASA VOSTRA'!

Palau-solità i Plegamans se suma al projecte 'Casa nostra, casa vostra' per afavorir l'acollida d'immigrants

 

Palau-solità i Plegamans s'ha sumat a la campanya 'Casa nostra, casa vostra', una iniciativa creada per un grup de persones independents i entitats del país que pretén informar, sensibilitzar i mobilitzar la societat a favor de l'acollida de les persones refugiades i migrants. L'Ajuntament s'ha adherit el manifest, que ja compta amb 50.000 signants. El suport es va fer efectiu al darrer Ple Municipal amb l'aprovació de la proposta per unanimitat.

 

Per al regidor de Voluntariat, Cooperació i Solidaritat, Jaume Oliveras, es tracta d´una campanya organitzada des de la societat civil «per tornar a posar d´actualitat el drama dels refugiats, i aquí sempre tindran el nostre suport». L´objectiu de la iniciativa, segons Oliveras, és «intentar donar arguments per canviar la llei d´immigració de casa nostra». Aquesta setmana s'ha penjat al balcó de l'Ajuntament una pancarta de recolzament al projecte.

 

Casa nostra, casa vostra és una campanya que neix d'un gran grup de persones independents que treballen en el món de la comunicació i que l'any passat van coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia fent-hi projectes professionals o de voluntariat.

 

Els promotors reclamen un acció decidida de les institucions catalanes i anima a la ciutadania a mobilitzar-se. "Davant la inacció de l'Estat espanyol, fem una crida a les institucions catalanes a actuar definitivament davant d'aquesta situació, tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d'acollida", exposen en el seu Manifest.

 

Durant aquest mes de febrer hi ha previstes diferents activitats arreu de Catalunya per denunciar la situació que viuen les persones refugiades i immigrants i pressionar les institucions catalanes perquè impulsin polítiques d'acollida reals i efectives. La programació comptarà amb un concert solidari el pròxim 11 de febrer al Palau Sant Jordi, on hi haurà artistes com Lluís Llach, Manolo Garcia, Antonio Orozco, o La Fura dels Baus. La culminació serà una gran manifestació dissabte 18 de febrer. Tots els beneficis del concert, del material de campanya i de les aportacions directes es destinaran a una convocatòria de suport a associacions i ONG.

 

Segons l'últim informe de l'ONU, al món hi ha 224 milions de persones que han hagut de deixar casa seva com a conseqüència de les desigualtats econòmiques i la pobresa, i que busquen un futur millor en altres països. A més, segons l'ACNUR, hi ha 65,3 milions de persones desplaçades per conflictes armats, vulneracions de drets humans i canvi climàtic.

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 9 de febrer del 2017

ABOCADOR DE CAN PARERA: "QUI ESTIGUI LLIURE DE RESPONSABILITATS, QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA!"

L'equip de govern posa fi als abocaments il·legals a Can Parera

 

L'Ajuntament ha retirat pneumàtics de la superfície, ha precintat l'accés al terreny i ha obert expedients sancionadors

 

Finalment, l'Ajuntament ha pres mesures cautelars a la finca privada de Can Parera on s'haurien estat fent abocaments il·legals, de forma intermitent i no continuada, des de finals dels anys 80. La finalitat principal és impedir de forma definitiva que se'n realitzin més. Aquestes mesures, dutes a terme al desembre, han consistit en la col·locació de tanques i el precintat de l'accés al terreny, per evitar que continuïn entrant camions a abocar-hi terres i runes. També es realitzen inspeccions recurrents per part de la Policia Local i tècnics municipals. A banda, el consistori ha incoat expedients sancionadors als responsables que hi han fet abocaments.

 

A més, el 15 de novembre l'Ajuntament va retirar els pneumàtics que hi havia a la superfície del terreny. Ho va fer de forma subsidiària i a causa de la manca d'actuació de la propietat, malgrat que és aquesta qui ha d'abonar el cost. "Era una actuació necessària per evitar el risc d'incendi i la proliferació de mosquits", afirmava Luisa Fernández, Tinenta d'Alcaldia i regidora de Medi Natural i Gestió Ambiental, al darrer Ple Municipal, celebrat el 26 de gener.

 

"A través dels controls que s'estan fent, hem vist que darrerament l'activitat ha cessat", relatava Fernández en la mateixa sessió plenària. Tot i que és en aquest darrer mes quan s'ha constatat que s'han aturat els abocaments de terres i runes, l'Ajuntament ha estat duent a terme controls en exercicis anteriors, adoptant  les mesures esmentades en els darrers mesos, que és quan s'haurien tornat a realitzar nous abocaments: "S'ha anat precintant, avisant a les empreses que no s'hi poden llençar runes, obrint expedients sancionadors...", explicava la regidora.

 

"Vetllem perquè aquesta situació se solucioni el més aviat possible, i per aquest motiu requerirem a l'Agència de Residus de Catalunya que es faci un estudi més acurat", va avançar Luisa Fernández al Ple, en resposta a la petició feta per diversos grups de l'oposició per tal que "es duguin a terme els estudis necessaris per esbrinar si hi ha residus enterrats, s'identifiquin i es retirin". També en relació a aquesta demanda, Fernández va recordar: "l'Agència de Residus va fer un petit estudi. Sabem que hi ha pneumàtics i residu inert".

 

"Les competències en aquesta matèria les té l'Agència de Residus de Catalunya, però vull agrair l'esforç dels serveis tècnics municipals en aquest tema", comentava la regidora, referint-se a les inspeccions i els expedients sancionadors que s'han efectuat en diverses ocasions, així com, en general, a les actuacions practicades.

 

Tot plegat es va debatre al Ple Municipal per la proposta presentada per ERC amb l'adhesió de la CUP, en la que es demanava un estudi exhaustiu que certifiqui tot el que s'hi ha enterrat, que no s'hi facin més abocaments i que es netegi el terreny, entre altres qüestions. Tots els regidors i regidores de l'oposició van votar-hi a favor. L'equip de govern, però, va impedir-ne l'aprovació en tenir majoria al Ple. "El govern ha votat en contra perquè tot el que es demana a la moció ja s'està fent", va afirmar l'Alcaldessa, Teresa Padrós, qui va voler agrair "la feina i el seguiment que n'han fet tots els regidors i regidores al llarg de tots aquests anys". En aquest sentit, cal tenir en compte que l'origen dels abocaments es remunta als anys vuitanta, època aquella en la que, per desgràcia aquests tipus d'activitats sovintejaven arreu del país. Amb tot, han estat, per tant, gairebé totes les forces polítiques municipals les que, en un moment o altra, han anat tenint responsabilitats sobre aquest abocador, a excepció de les aparegudes recentment de les darreres eleccions municipals. I és ara, quan sembla s'ha posat fi (esperem que de forma definitiva) a aquesta activitat tant perjudicial per a tots els ciutadans de la zona i del poble en general.

 

També a Can Parera, però en una altra finca, més propera a les cases del barri, l'Ajuntament va desmantellar aquest passat estiu un grup de barraques que feia dècades que s'havien construït al bosc i al terreny contigu a les cases. Aquesta actuació va requerir que el consistori també actués de forma subsidiària, aconseguint, a més, la col·laboració del veïnat i d'una part dels propietaris dels terrenys afectats. Les barraques, a banda de malmetre l'espai natural, comportaven diversos riscos, sobretot d'incendi i de manca de salubritat.

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dissabte, 4 de febrer del 2017

PREGUNTES QUE NO BUSQUEN RESPOSTES

En Política municipal, també a la que no és municipal, però, sobretot a la que es fa al poble, penso que ja està tot inventat. I que, per molt que hom pensi en una determinada estratègia emparant-se en el ROM, Reglament Orgànic Municipal, acabarà per adonar-se que, un cop passat l'efecte sorpresa inicial, tot tornarà a ser com abans i l'intencionalitat, si de desgastar al govern a costa del que sigui es tracta, culminarà en no-res.
 
A l'hora de decidir, per part dels grups de l'oposició quines preguntes es fan al Govern en el punt de l'ordre del dia destinat a Precs i Preguntes, cal decidir i pensar molt bé si el que es pretén és cercar informació sobre aspectes de la gestió de l'equip de govern que es desconeixen, fer precs a fi que s'actúi en una determinada direcció o, per què no, interpel·lar sobre qüestions que es considera que el govern hi hauria d'haver actuat i no ho ha fet.
 
El problema està en quan, des d'algun grup de l'oposició, no es cerca ni saber sobre què s'està fent en un determinat àmbit, ni demanar que s'actúi en una determinada direcció sobre el que sigui o, simplement, no es vol preguntar sobre el que realment no se sap. El problema és quan l'única intenció és desgastar sense més, per no dir destruir a costa del que sigui.
 
En el darrer ple de gener, com tantes vegades havia fet jo mateix en tant que Cap de l'Oposició durant l'anterior mandat, ERC va presentar per escrit, 24 hores abans del ple, unes quantes preguntes a fi que fossin contestades en el mateix plenari. Perfecte. Ens sembla molt bé, perquè et dona el temps suficient per preparar les respostes en el cas d'haver de necesitar alguna dada que, si es preguntés directament en el ple, potser no estariem en condicions d'oferir. La qüestió és que, més enllà de preguntes que es podrien considerar gairebé de tràmit, o algunes que es poden calificar d'obsoletes com la que deia que què havia fet l'Ajuntament per evitar desnonaments en aplicació de la llei 24/2015. És evident que aquella llei no ens dona a ajuntaments com el nostre cap competència al respecte, com sí ho fa la recentment aprovada 4/2016 de 22 de desembre, que, al menys, em va servir per poder oferir quatre pinzellades sobre les novetats que incorpora, que sí ens dota d'eines importants per a la creació de vivenda social amb el dret de tanteig sobre les finques objecte d'execució hipotecària, l'establiment del nou impost sobre vivendes buides o el fet que, ara sí, apareguem entre els municipis que tenen una forta i acreditada demanda d'habitatge social.
 
Però, com deia, més enllà d'això, preguntes sobre el Referèndum per la independència de Catalunya, que si aplicarem la moció en el seu dia aprovada per majoria absoluta (només faltaria!), que què farem perquè hi hagin debats públics sobre el referèndum, etc. Aquestes preguntes, hem pogut veure com només cercaven el nostre desgast i menyspreu. Vaig contestar que, evidentment que aplicarem la moció, que organitzarem, juntament amb les entitats sobiranistes (com sempre) i els partits independentistes, els debats i les sessions obertes que facin falta. Que posarem a disposició els espais municipals per portar-les a terme. Després d'haver contestat tothom, va replicar el seu portaveu, que què pensàven fer. Vaig contestar que li acabava de dir. Sembla, per desgràcia que el seu objectiu era únicament que nosaltres diguessim una altra cosa. Avui, veig que publiquen a les xarxes que vam contestar que no pensàvem cumplir amb la moció aprovada!
 
Què voleu que us digui. Que em sap greu que aquella unitat que sempre hem buscat ara s'en vagi a norris per pura estratègia electoralista. Com sempre hem intentat evitar l'enfrontament entre grups i persones independentistes... i així ho seguirem fent. Ara sembla que només es cerca el contrari. Seguirem treballant, com el que més, per la independència de Catalunya, i no ens dedicarem a anar desmentint mentides d'aquest calibre. Sempre hem treballat junts en aquest aspecte, i la nostra intenció és seguir en la mateixa línia, No ens podem equivocar d'adversari. Nosaltres segur que no som l'enemic a batre en aquest terreny. En poden estar ben segurs. Sabem que no els agrada que governem amb el PSC, com suposo que tampoc els deu agradar que els seus companys de partit ho fan en altres ajuntaments o en el mateix Consell Comarcal del Vallès Occidental, on també hi governen. Però, penseu en quin és el nostre gran objectiu comú: És la Independència. I trinxant les relacions entre els qui pensem igual i estem en el mateix vaixell, no sé si anem enlloc!



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 2 de febrer del 2017

ENTREM A LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA

En relació als fets d'aquest matí i d'ahir penso que, a banda de què
l'operació diàleg ha quedat en una simple enganyifa de cara a les ànimes
bondadoses que hi ha a tot arreu, també al nostre país, és ben evident que
les coses s'estan precipitant, principalment des de Madrid.

I s'estan precipitant perquè en els darrers temps el gobierno de España s'ha
adonat de què la cosa va de debò, i que la voluntat ferma de fer el
referèndum existeix. Cosa que, sigui dit de pas, jo sempre he tingut clar,
en contra de l'opinió de molts que pensaven que era una simple arma de
pressió.

La detenció avui de càrrecs de l'antiga CDC a instàncies de la Fiscalia
anticorrupció és una arma més de l'Estat en contra nostra. Perquè dir
Fiscalia és igual a dir PP i perquè aquesta gent ja han demostrat abastament
que utilitzaran tots els mitjans, fins i tot els més bruts, per tal de parar
la cosa. Tot amb l'ajuda de gent d'aquí com en Cuní, La Vanguardia o El
Periódico a banda dels que ja sabem, Ciudadanos, PP i segurament alguna part
del PSC.

Potser ara sí que entrarem en allò que deia en Mas de la dimensió
desconeguda.

En qualsevol cas, en pocs dies el govern ha anat a Brusel·les a fer una
conferència explicativa, abans d'ahir el New York Times publicava un article
de la Forcadell, i ahir en Puigdemont es reunia amb més de seixanta cònsols
establerts a Barcelona, entre els quals els dels principals països del món,
EEUU, Alemanya, França, Israel, etcètera, i els va traslladar ben clarament
la voluntat de fer el referèndum tot i la negativa de Madrid a pactar-lo.

És a dir, tres victòries diplomàtiques en només una setmana. A això
afegim-hi la implantació del nou programa informàtic de gestió dels impostos
i ens dona com a resultat que tot segueix el curs previst de les coses, i
que s'està treballant de forma discreta però constant i implacable. El fet
que més de vint-i-cinc mil persones s'hagin inscrit ja a la concentració
davant el TSJC del proper dilluns dia 6 a les vuit del matí, pot també haver
contribuït decididament a l'envestida espanyolista.

L'Estat espanyol, tot i que aparentment té bons trumfos a la mà, caldrà que
vagi amb molt de compte per no equivocar-se. Precintar col·legis o
inhabilitar a tota una Presidenta del Parlament no surt mai gratis, perquè
estem a Europa.

Sempre hem de tenir present la paràbola de David i Goliat, i saber que com
va dir en Sala i Martín una vegada, ni Goliat és tan fort com aparenta ser
ni David tan petit i feble.

La batalla definitiva ha començat ja. Tots hem d'estar preparats!


---
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
https://www.avast.com/antivirus